Ball Pagés:
L'essència del nostre folklore
El ball pagès és una dansa ancestral pròpia d’Eivissa i Formentera, reconeguda com a Patrimoni Cultural Immaterial.
Representa un llegat viu que expressa jerarquia, ritme i simbolisme a través del moviment i la música. Aquestes danses són protagonistes de les festes tradicionals i actes culturals de les Pitiüses.
Sobre els orígens del ball pagès
Si bé l’orígen exacte dels nostres balls ens és desconegut, les seues característiques (forma de cercle), la seua estètica, el tipus de música i la intensa càrrega ritual ens fan pensar que pot tractarse de danses d’origen antic.
Els darrers estudis de Toni Manonelles i Miquel Mayordomo l’inscriuen dins de les formes tradicionals dels balls occidentals, on el ball en parella sorgeix a l’edat mitjana.
Aquest fet explicaria l’entrada d’aquest tipus de ball a les Pitiüses a partir de la conquesta catalana de 1235, encara que no es pot precisar el moment concret. Aquesta influència cu ltural la trobam també a la nostra llengua, a la religió (amb les joies i a la inclusió de la música a la litúrgia), els llinatges, els romanços i cançons, la gastronomia … El ball, per tant, en seria un exemple més.
Vols aprofundir més?
Una fitxa educativa completa amb informació històrica, tècnica i contextual sobre el Ball Pagès.
Modalitats reconegudes com a Patrimoni Cultural Immaterial:
Curta
És la modalitat de ball que antigament iniciava i finalitzava els balls. Com el seu nom indica és un ball de curta durada; els passos i el ritme són molt pausats i tranquils, apropiats per iniciar la festa de manera reposada i que anirà augmentant d’intensitat amb els altres balls. La música daquest ball és de ritme ternari.
Llarga
És el ball més representatiu dins del repertori coreogràfic de les Pitiüses. Es distingeix de la curta en el ritme, que ara és més animat i més enèrgic, i en l’actitud de l’home davant la balladora. El ritme, en aquest cas quaternari, és molt més animat i els gestos del ballador són molt més vigorosos per demostrar la seva força, aixecant les cames i tocant més fort i amb més ritme les castanyoles. La balladora segueix amb la seva postura distant i impertorbable amb passos curts i ràpids sense trencar les figures el·líptiques que va descrivint a terra.
Filera
La balla un home amb dues o tres o fins i tot més dones que van en filera i que descriuen les mateixes figures que quan ballen soles. Amb el ritme de la llarga el ballador va apropant-se a cadascuna de les dones i allunyant-se’n, passant de vegades la castanyola per sobre dels seus caps. Tenim constància d´un ball de filera que es feia amb dues balladores, encara que actualment se sol fer sempre amb tres.
Nou Rodades
Es coneix també la variant de ‘ses dotze rodades’:
És el ball més cerimoniós i també el que culmina la festa. És el que més s’assembla a un ritu ancestral i, segurament, després cristianitzat pels catalans. En aquest cas, l’home no salta, sinó que es desplaça amb la balladora guardant certa simetria i seguint sempre una coreografia basada en formes circulars. És l’únic ball on hi ha un petit contacte físic entre els balladors. És el que més ens porta a pensar en una cerimònia nupcial on els nous esposos fan una sèrie de voltes simètriques, allunyant-se i apropant-se. Quan es troben al centre s’uneixen pels colzes. A partir de la sisena volta, la dona ensenya els anells, regal del nuvi. El ball s’acaba amb una llarga, a la qual s’uneixen tots els convidats.
VOLS VEURE-HO EN DIRECTE?
Consulta el directori de ballades
Viu el ball pagès en directe — consulta el calendari de ballades de pou i ballades populars.
