Sonades i Gaites:
La música de la tradició

La música tradicional d’Eivissa i Formentera és indissociable del ball pagès. Els instruments com la flaüta, el tambor i les castanyoles han ressonat durant generacions, acompanyant cerimònies, festes i rituals de la vida quotidiana pitiüsa. Interpretades sempre en directe, aquestes sonades tenen un caràcter únic i arrelat.

Sonadors junts, possiblement acabant les sonades després d'haver sortit de missa.

TIPUS DE SONADES

Sa Curta

És la sonada que generalment dóna inici a la ballada. El ritme és relativament pausat i la intensitat
prou suau, apropiats per iniciar la festa d’una manera reposada. La música d’aquest ball és de ritme
ternari. A la curta, en l’actualitat, només sona les castanyoles la persona que està realitzant el ball.
La sonada de la curta també pot rebre el nom de la plana.

Sa Llarga

És una sonada molt diferent a la curta. Per començar, el ritme, a diferència de la curta, és quaternari.
La intensitat amb la qual els instruments interpreten aquesta sonada és més alta. És una sonada en què els gestos del ballador són més vigorosos i accentuats. A més, el ritme general de tots els instruments que hi participen és més accelerat.

Pel que fa a la sonada de la flaüta s’ha de dir que tant la melodia de la llarga com la de la plana o curta són fetes a partir de petits fragments amb estructura improvisada units entre si.

Sonades de Missa

Tal com hem comentat, un altre grup important de sonades són les que s’inclouen dins la missa, o hi puguin estar directament relacionades. En aquest sentit les sonades de missa més conegudes poden ser “Sa caramellera”, “Els gotxos”, “Es credo”, “Kyries”, “S’alçar Déu”, “El pas de Maria” o “Entrada de missa” i “Sortida de missa”

Gaites (sonades d'autor)

Dins aquest grup hi ha una gran varietat de sonades, algunes més modernes i d’altres més antigues
com per exemple “Sa calera” o “Es jugaroi”.

Amb aquestes melodies, els sonadors sovent ideaven
les seues pròpies sonades. Podríem ubicar bona part d’aquestes sonades en el temps entre final del segle XIX i principi del XX. Eren sonadors queja varen sortirfora de l’illa i les seues composicion rebien influències de diferents indrets.

Context Històric

La combinació de flaüta, tambor i castanyoles és única a Eivissa i Formentera. Es creu que la pràctica prové de temps antics, amb influències que podrien remuntar-se a cultures orientals i mediterrànies. A diferència d’altres músiques tradicionals, les sonades eivissenques no es toquen mai amb partitures: es transmeten oralment, aprenent-se de memòria.

Vols aprofundir més?

Una fitxa educativa completa amb informació tècnica i contextual sobre els instruments i les sonades.

Instruments Tradicionals

Tambor

És la modalitat de ball que antigament iniciava i finalitzava els balls. Com el seu nom indica és un ball de curta durada; els passos i el ritme són molt pausats i tranquils, apropiats per iniciar la festa de manera reposada i que anirà augmentant d’intensitat amb els altres balls. La música daquest ball és de ritme ternari.

Castanyoles

Generalment són fetes de fusta de ginebre. Cada castanyola està composta per dues mitges anomenades tapes i un badall. Les castanyoles poden ser brodades amb figures geomètriques i motius vegetals, i ocasionalment també pintades per sobre. Les castanyoles eivissenques actuals, a més, són de les més grans de l’Estat espanyol.

Flaüta

La flaüta és l’únic instrument de vent que pot acompanyar les ballades. Té poc més de dos palms de llarg i es fa de baladre. Aquest baladre es buida amb punxons vermells de foc.

Espasí

Originàriament era una fulla d’una espasa a la qual s’havia llevat el mànec o empunyadura, d’aquí vénen la forma i nom. Es tracta d’un instrument metàl·lic amb un so molt semblant al d’un triangle dels que hi ha a les orquestres. El seu ús es restringia a acompanyar les caramelles la nit de Matines, però ara es poden veu re acompanyant ballades.