Els vestits tradicionals de les Pitiüses

Cada peça de roba i complement tradicional parla d’identitat, territori i memòria. Des de la sobrietat de la vida rural fins a l’elegància dels actes solemnes, la nostra vestimenta és testimoni viu d’un poble.

Les pageses poden portar més de 10 i, fins i tot, 12 “riflacus” sota el vestit per a donar volum.

Homes i dones ballen al ritem del tambor, flaüta i castanyoles ataviats amb la vestimenta i joieria traducional.

Orígens i evolució de la indumentària

La indumentària tradicional eivissenca expressa la identitat cultural de les nostres illes i ha anat evolucionant amb el temps d’acord amb les modes i amb l’evolució dels teixits.
Els vestits antigament es feien amb teles de fabricació local (de lli, de cànem, de llana…) amb els materials que hi havia a les illes, però, a poc a poc, amb la incorporació de noves teles industrials en el mercat s’ha anat ampliant el repertori de teles i així trobem diferents vestits, per ordre cronològic, tant de dona com d’home.

Un referent de la forma de vestir antiga la tenim a les colles de ball que duen en la seua indumentària vestits antics o rèpliques de com s’ha anat vestint al llarg del temps. La forma de vestir, com el parlar o el ballar, presenta diferències segons algunes zones de l’illa; aquestes diferències les recullen les colles, fet que fa que sigui un tret d’identitat de les colles.

Vols aprofundir més?

Hem preparat una fitxa amb context històric, parts del vestit, noms tradicionals i funcions socials.

De la feina a la festa: els vestits

Abans d’explicar l’evolució de la vestimenta femenina és important fer una breu descripció de com vestien les dones eivissenques anys endarrere. El canvi més important el podem observar en l’evolució dels teixits.

La roba femenina més antiga de la qual tenim constància és una gonella que s’ajusta al cos feta de llana o tela de burell. Aquesta, cap als anys 1870-1875 començava a passar de moda, ja que es començaven a estilar les gonelles blanques trencades, i més tard les de colors foscos com el marró, blau o verd, amb una estètica diferent de la negra. Amb les gonelles trencades, s’incorpora l’ús dels refacos. En aquest moment es dona rellevància a l’aparició de les gonelles estufades. Com diuen alguns deis nostres majors, «Una pagesa airosa havia d’anar estufada».
Altres parts de la indumentària han anat canviant segons les modes, com és el cas del mantó, que també ha anat evolucionant al llarg dels anys, així, els més antics eren els blancs, de llana fina sense fleca i amb dibuixos pintats i els grocs de seda brodada amb fleca llarga i clara. Seguidament, tenim els de tela més sedosa amb fleca curta o els de vellut, domàs (damasco), amb fleques de seda espesses i llargues.

Un complement de la indumentària, que es podia tenir o usar segons la situació econòmica i el moment, és l’emprendada, és a dir, el conjunt de joies que portaven les eivissenques. Les de plata i coral, que són més antigues, i les d’or, més modernes. Normalment, se les posaven per anar a missa i en ocasions assenyalades.

A continuació, s’expliquen els diferents vestits respectant la seua evolució. Encara que podem trobar-hi algunes diferències segons la zona de l’illa.

Gonella de color

Aquest vestit és el més recent i en l’actualitat podem trobar alguna dona que el porta en el seu dia a dia. Els teixits que s’utilitzen per a la seua fabricació són variats, entre d’altres, sedalines, sedes, domassos, astracan, ras… Es tracta d’un vestit (fet igual que l’anterior) que pot ser trencat o ruat segons el poble i l’època. El gipó, que es porta per davall del cosset, pot ser de color llis o estampat i el mantó, que sempre té fleca, està fet de gasa, seda o vellut. Normalment, els mantons que acompanyen aquest vestit són de colors foscos i si es porta dol és negre. La quantitat de refacos o faldellins és la mateixa que en l’anterior. L’emprendada que acompanya el vestit és d’or.

El mocador del cap és de seda amb dibuixos, que pot anar des del groc a l’ocre i marró fins al negre. El floc de la cua és de colors vius i pot ser sense caps o amb caps curts, normalment fet de cintes amples de ras o de seda.

Gonella blanca

Com indica el seu nom, aquest vestit és de color blanc confeccionat amb tela de cotó (és una falda llarga i cosset curt per davall del pit). La falda està trencada (plecs verticals de dalt a baix) i a la seua part de baix es duen unes bastetes que solen anar combinades amb brodats. Per davall del cosset es porta una camisa amb unes mànegues, de cotó blanc, anomenades gipó, que tenen els punys brodats i corden amb botons d’or.

Per davall d’aquest vestit, que va més estufat que l’anterior, se solen dur diversos refacos o faldellins brodats. Se’n portaven més o menys, depenent de l’economia de la família.
Les altres peces que formen aquest vestit són molt semblants a la de la gonella negra, canvia el davantal, que és curt, de seda florejada, de llaneta o cotó amb petits detalls brodats i bastetes molt fines. El mantó pot ser groc o de colors foscos (els foscos poden ser amb flors pintades i són els més antics, o brodats).

En el cas dels mantons de color groc i els que van brodats porten fleques, la fleca és de fil de seda i d’un palm de llargària; i els pintats no tenen fleca, sinó que és la mateixa tela esfilegassada. Al cap, es porta un mocador blanc de cotó brodat o de blonda i l’emprendada que acompanya aquest vestit és d’or. A l’esquena es porten unes cintes de colors brodades llargues i a la coua (el mateix pentinat que el vestit anterior) un llaç també amb els caps llargs.

Gonella negra o de burell

És el vestit més antic, i el material que s’empra per a la confecció de la tela és la llana i el lli o el cànem. Estam parlant d’un model estret de color negre, ajustat al cos, que cobreix des del pit fins als peus; la gonella està feta amb un cosset curt que s’ajusta a la cintura, sense mànegues. Aquestes són postisses i van unides al cos de la gonella amb unes vetes, i van cordades amb botons de plata o d’or segons l’emprendada. En cas de no tenir botons, s’utilitzen unes cintes. La falda recta està molt tavellada verticalment de darrere i dels costats i s’obre una mica més a la part de baix, amb una petita cua a la part de darrere. Baix de tot porta una vora blanca anomenada simolsa. A la part de davant, on la tela no està tavellada, s’hi posa el davantal (anomenat de mostra), el qual té la mateixa llargària que el vestit i està fet de la mateixa tela. La part superior del davantal està brodada fent ús, sobretot, de colors vius com el vermell i el groc. Per davall del vestit antigament es portava una camisa llarga de drap.

La versió més antiga d’aquest vestit és la de mantó blanc brodat, sense fleques i acabat amb unes randes o tavelletes, acompanyat d’una emprendada de coral i plata al pit. Per cobrir el cap se sol portar un cambuix i un capell negre de feltre decorat amb vetes i flors. Amb el temps, es portà mantó groc amb fleca, mocador blanc al cap i solien portar emprendada d’or.
Tant amb un com amb l’altre, a les espatlles es duen unes cintes de colors i el pentinat que es porta és la clenxa amb una coua enllatada on es duu un llaç amb els caps llargs.

Vestit formenterer

El vestit que es du a Formentera és similar a l’eivissenc llevat que, generalment, es du un jac curt i entallat amb botons davant. Amb aquest vestit se solen portar dos tipus de davantals. El curt arribava fins a la meitat de la gonella; destaca un capell petit de palma i mocador de llana negre brodat amb fil de seda de colors vius. El llarg, de la mateixa llargària que la gonella, està fet de tela sedosa i de colors clars i porta dos butxaques petites. També porten vestit amb mantó, amb davantal curt i la seua emprendada.

Vestit negre

És el més antic i els calçons són fets de tela de burell, coincideix amb l’època de la gonella negra. Els calçons són amples i bufats de la part superior, estretint-se a la part dels turmells. Aquests antigament es cordaven amb una punxa de fusta (estaqueta) o un os d’animal, i s’anomenaven calçons de punxa. El vestit es combinava amb un jac curt que podia portar botons de plata, normalment de pic de martell o de roseta, camisa blanca de drap o de cotó amb bastetes, jupetí o justet amb botons de plata de filigrana, barretina o barret i toca.

Vestit de drap

Com el seu nom indica el drap és la tela que s’utilitza. Consta d’uns calçons, coneguts també amb el nom de calçons de punxa, amb el mateix patró que els descrits anteriorment, una camisa també de drap de coll alt brodat, igual que la portella. Se solia combinar amb el justet i el jaquet.

Vestit de justet

El cotó és la tela que s’utilitza per elaborar aquest vestit. Consta de camisa blanca brodada amb mocador al coll, justet (que sol ser negre per davant i blanc per la part de darrere) amb botons de plata (normalment 24), valons o calçons semblants als descrits anteriorment, però ara de cotó blanc (amples de dalt i estrets a la part dels turmells), amb una toca a la cintura i barretina vermella amb la girada negra (o a la inversa).

Vestit de camisola o samarreta

És el més modern. En aquest cas, els calçons segons l’època eren o bé ajustats o només ajustats fins als genolls i d’aquí fins als turmells amples i acampanats. La camisa és de cotó blanc, la de mudar amb bastetes a la part de davant. Les camises de tot dur solen ser llises i sense bastetes. El coll era molt petit, formant una miqueta de punta i s’hi nuava la xalina, que era una espècie de corbatí o llaç estret. La camisola, que sol cordar amb un botó al coll, és de la mateixa tela que els calçons. El capell és de feltre i ventalla ampla.