Aquestes ballades se feien quan ja s’havien acabat les feines del camp i tenien una consideració social de festa important, sense cap ànim de lucre, i no calia que ningú hi fos convidat particularment, perquè tothom s’hi sentia convidat i cridat. La ballada s’inaugurava amb un tron d’arma de foc, que ens recorda el sentit de protecció, de demanar que l’any que ve la collida no sigui més petita, que les aigües assegurin els sembrats i la collita per a tot l’any”

Marià Torres Torres


Text extret del llibre Antropologia d’Eivissa i Formentera, Mitologia, costums i festes